Impressions: PSVita i els seus videojocs de llançament

Aquest dimarts vam assistir a la presentació de PSVita a l’Hotel W de Barcelona, convidats per Sony. Veníem disposats a gaudir de les primeres passes d’aquesta consola a casa nostra, tocar-la, sospesar-la, descobrir els seus secrets i provar els jocs de sortida… Qualsevol cosa que es volguessin mostrar. Després de la xerrada informativa inicial a càrrec de Cristina Infante, responsable de maquinari de Sony PlayStation a Espanya, i del torn de preguntes (n’heu pogut llegir una crònica a l’article anterior), el temps s’anava allargant davant l’expectativa de poder tenir, per primera vegada, una PSVita a les nostres mans.

És molt habitual que els jocs que acompanyen la sortida al mercat d’una consola estiguin orientats a mostrar les especificacions tècniques del maquinari als nous usuaris, el cas de PSVita tampoc és diferent, amb jocs com Uncharted, Reality Fighters, Gravity Daze, Little Deviants, Modnation Racers i EveryBody’s Golf, entre altres que veuran la llum poc després del llançament de la consola.

En el nostre cas i després de superar la cua de redactors, vam tenir l’oportunitat de provar Little Deviants i Uncharted: Golden Abyss, els dos jocs que teníem a la nostra disposició durant la presentació. És una llàstima que no haguéssim pogut provar també Reality Fighters i Gravity Daze, el primer per l’ús de la càmera per a crear els entorns d’un joc de lluita, i el segon pel disseny i l’ús enginyós de la gravetat. Tot i així Little Deviants i Uncharted eren dues de les grans apostes de sortida i que ben segur ens oferien bones pistes del funcionament final de la màquina.

L'aspecte de l'Uncharted de PSVita no té res a envejar del de l'Uncharted de PS3

Per començar, Little Deviants es presentava com una col·lecció de minijocs específicament creats per a poder mostrar les possibilitats que ofereix el control de la consola. Aquests Little Deviants són unes criatures que bàsicament no poden parar quietes i tenen tendència a ficar-se en problemes, per tal d’ajudar-los, o com a mínim, d’intentar-ho, farem ús de varies formes de control segons el minijoc. Hi ha, per exemple, un joc on haurem de guiar un Little Deviant fins a la sortida del nivell en una vista cenital, per tal de guiar-lo farem servir el touchpad del revers de la consola, pressionarem amb el dit per aixecar el terreny i gràcies al desnivell guiarem a la criatura cap a l’objectiu. Hi ha un altre minijoc on hem de tocar la pantalla just quan un d’aquests Deviants tregui el cap per una casella, però en canvi si ens ensenya el cul, nosaltres haurem de pressionar al mateix punt però al dors de la consola. En un altre, ja més similar al que hem vist a la Nintendo 3DS, haurem de disparar a diferents objectes mentre veiem l’entorn a través de la càmera. El resultat de l’experiment és el d’un conjunt de jocs força variat, amb gràfics senzills però coloristes i que bàsicament, servirà per a fer-nos passar una bona estona sense massa complicacions.

Imatge pertanyent al joc Reality Fighters

En canvi, Uncharted presenta gràfics complexos i propers a l’alta definició, tot i que en el mapa que ens va tocar jugar tampoc vam presenciar escenaris molt extensos. El control és molt similar al de la sèrie a PlayStation 3, però amb l’afegit de que podem utilitzar el control tàctil per fer certes accions. Per posar un exemple, quan passem pel costat de l’arma d’un enemic caigut veurem aparèixer en pantalla la icona de l’arma, i prement allà recollirem l’arma, també ho podrem fer servir per atacar cos a cos als enemics o agafar-se a tot el que sobresurti de les parets, i per fer això només caldrà marcar-ho amb el dit i en Nathan seguirà el camí assignat a través dels sortints de la paret.

ModNation Racers a PSVita

De la consola com a tal només en podem dir coses bones. La primera impressió és que és una màquina molt lleugera, tot i l’aparença robusta. És molt d’agrair la inclusió d’una segona palanca de control. A més, totes dues palanques tenen ara un aspecte més ben acabat, ja no es tracta d’aquella mena de botó de la PSP original. Amb Uncharted per exemple, aquesta segona palanca serveix per a controlar la càmera i el punt de mira, com és habitual en un joc de trets en tercera persona. El control, segurament l’aspecte que més es pot destacar d’aquesta nova plataforma, ha respost perfectament en tot moment, tant pel que fa als botons com a la pantalla tàctil i al dors de l’aparell, tot i que al utilitzar el giroscopi per balancejar el personatge s’ha notat certa necessitat de pràctica per realitzar aquest tipus d’accions amb un bon resultat.

Imatge del videojoc Little Deviants

Com a comentari final cal afegir que pel que sembla, Sony ha decidit prescindir de les tres dimensions en el seu dispositiu portàtil, una estratègia diferent de la que darrerament està posant en pràctica amb PlayStation 3 i de la que fa servir Nintendo amb Wii o WiiU i 3DS. Per aquests motius, entre d’altres, és difícil de preveure el que passarà en relació amb les vendes, si venceran les 3D o si els usuaris s’inclinaran per una definició i una potència gràfica majors. N’hi haurà prou amb els jocs que apareixeran amb el llançament de la nova consola portàtil de Sony per a contrarestar el temps que ha estat al mercat la 3DS de Nintendo? Seran importants les xarxes socials per a donar una empenta a la consola de Sony? I el 3G? tindrà un pes decisiu la diferència de preu entre les dues plataformes?

Els dubtes, ben probablement, seguiran fins al proper mes de febrer, però, a priori, sembla que aquesta batalla en vendes serà un cos a cos, a diferència de la competència entre els aparells de l’anterior generació de portàtils, PlayStation Portable i Nintendo DS.

Comenta-ho al fòrum